per què escrivim

La poesia ha estat el meu esquelet intern, la meva manera de dir-me a mi mateixa, d’ordenar provisionalment amb la paraula el caos que l’imprevist desencadena. 
MARIA MERCÈ MARÇAL 

 

Escrivim perquè tenim la inquieta condició del pensament avivat de mots que es belluguen, que vibren a cada impacte que fem sobre la realitat que ens envolta. Perquè tot ens toca amb un corrent que ens encén les expressions com el llampec d’una tempesta llunyana. Escrivim perquè el silenci no s’imposi com una mort, una tona de sorra que ens aixafe l’alenada de cridar. Ens precipitem de paraules perquè tot és un gran mosaic de petites tessel·les que ens cal assenyalar, encaixar, per entendre el món. Perquè l’existència és una pantalla pixel·lada de mots que dioptrien l’entesa dels avenços. I per això escrivim. Serenament escrivim. Bojament escrivim. Salvatgement escrivim. Ens retornem el sentit d’aquest sense sentit que és viure. Establim un ordre en les petites seqüències de cada paràgraf cal·ligrafiat, de cada vers imprès de tinta, de cada pàgina que girem resolta de descripcions i pensades.