Si ets dona ja saps que tens moltes possibilitats d’esdevindre víctima de la violència. És una condició que l’atzar t’ha afegit amb el beneplàcit del món patriarcal. I ja saps que la violència és agressió. Verbal o física. Actitudinal. Institucional, fins i tot. Aquell que se sap en l’exercici del poder es posiciona en contra d’allò que no està disposat a tolerar i llavors mira de silenciar-ho. Ho amaga. Ho superficialitza. Ho banalitza. Se’n fot, directament. Desacredita l’altre pel fet de ser diferent. En el teu cas concret, dona, et considera vulnerable, fràgil, incapaç. Et menysté. Et mira directament al cos. És tot el valor que està disposat a donar-te. En el teu disseny anatòmic decideix si tens interès o no. Et posa a la vora dels productes que ha de vendre. Et converteix en un objecte més del prestatge del supermercat televisiu. I com a objecte en fa ús. I ens educa en l’exclusivitat del propietari. I, arribat el cas, si no compleixes les seues expectatives de satisfacció personal, se’n desfà amb les mateixes maneres que la societat ha mirat de perpetuar i justificar a través de tots els seus mitjans a l’abast. Inclosos l’educació formal i reglada.
Però tu també et saps dona en una societat lliure i democràtica. I vols que la teua veu siga escoltada. I votes i decideixes la teua representació en el congrés que, tot i haver sigut pactada de manera paritària, no saps com però sovint esdevé aliena a les teues reivindicacions. I en el debat per decidir el rumb de les coses, escoltes parlar al portaveu de torn. Escoltes les seues intervencions per descobrir que no. Que el problema no és que no siga una dona, sinó que ell tampoc és un home. És material de rebuig. Un indigent intel·lectual que, en actuar en representació de la societat, ens emmerda amb el seu discurs. Perquè en començar a perbocar les seues ocurrències ens diu que els homes som això, aquella baula perduda que encara dorm la seua evolució al fons de les coves de la història. Ell està allí, en realitat, per posar el seu poder fàl·lic al servici del poble. I des de la tribuna d’oradors farà gal·la de la seua condescendència -que atribueix erròniament a tolerància- amb les dones que té al davant, convençut que és un demòcrata. Però no. Està equivocat. És una anomalia en un sistema que pretén dotar-se de valors com la dignitat i la justícia.
Com a dona voldràs discutir-li-ho. Li diràs que les seues gracietes de taulell de bar no aporten res a aquell debat. I ell, observarà aquella insuficiència numèrica que creu que ets i farà servir de nou la seua autoritat fàl·lica per perpetuar la humiliació. I després seurà amb tu per signar el pacte contra la violència de gènere. Aquell llistat de bons propòsits que llegiran amb grandiloqüència i que seran exquisidament indefinits per resultar difícilment aplicables, donat que no portaran afegits ni mitjans ni recursos econòmics. Després aquell senyor, se n’anirà a missa, a escoltar el capellà que des del púlpit es permet fer indicacions morals sobre el paper domèstic de les dones i al que, segons ell, mai no haurien d’haver renunciat. I a continuació el portaveu de torn combregarà. I en la roda de premsa llevarà ferro sobre el tracte que la dona agredida ha tingut en comissaria, on l’han acabat de despullar de la seua dignitat jutjant-la pel seu aspecte. Fent-la mereixedora de la violència patida. I oferint la comprensió amb l’agressor, que no podia el pobre, controlar els seus instints, perquè encara és un homínid incapaç de reflexió. I des de la seua superioritat laboral, des del seu sou tres vegades més gran que el teu, des de la seua privilegiada condició de mascle, que pot passejar-se de matinada sense que ningú l’arracone en un portal fosc, dirà que exageres, que ells també pateixen violència per part de les dones, que també hi ha estadístiques que ho arrepleguen.
I una cosa, al final de tot plegat, et quedarà ben clara: que ja va sent hora de buidar la cisterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada